Sobre els bolquers i el desig de ser 'major'

No hi ha una edat per a deixar el bolquer, ni tampoc una millor època de l’any per a fer-ho, i és que cada xiquet té un ritme maduratiu diferent, i la millor època de l’any és aquella en la qual cada xiquet està preparat per a gaudir d'aquest guany propi fruit de la seua maduració i desig d'autonomia.
I com ho podem saber, això?

Doncs observant allò que fan, per què s'interessen, etc., i adonant-nos de les pistes que, ací i allà, ens van deixant sobre el moment evolutiu en què es troben.
Senyals fisiològiques, com ara que comencen a passar més temps amb el bolquer sec; però també de caire psicològic i cognitiu, les quals ens manifesten que el moment de deixar el bolquer es va acostant a poc a poc.
Algunes d'aquestes pistes són, per exemple, que siguen capaços de reconéixer-se com a 'jo' i designar allò 'meu'; que sàpien diferenciar i anomenar allò que han fet al bolquer; que vulguen vore què fem al vàter; que s'observen i ens facen preguntes sobre el propi cos i el seu funcionament; que integren aquest interés, com veieu en les fotografies, en el seu joc lliure; o, que, d'una manera o una altra, ens facen arribar el seu desig de ser 'major' i deixar de ser 'bebé'.
I és que només si no ens impacientem ni els forcem a fer-ho abans d'hora, podrem viure aquest procés d'una manera tranquil·la i plaent, tant per a nosaltres com per a ells; dels quals, no ho oblidem, és la gran alegria i satisfacció d'aconseguir-ho.