Amb aquesta cançó dels amics de Cantacanalla, en què ens recorden, amb molt d’humor, la vida tan dura dels xiquets, ens acomiadem fins la setmana que ve.
Bon cap de setmana, treneters!
VA, MARE, VA
Va, mare, va. Va, pare, ve,
que no enteneu que no podeu ser tant pesats.
Va, mare, va. Va, pare, ve,
tot el sant dia esteu dient-me què he de fer.
I és que sóc jove, menudet i poca traça,
però no sóc una tassa i vull ser independent.
Va, mare, va. Va, pare, ve,
deixeu que us diga tres cosetes i voreu...
No m’agrada fer els deures
ni deixar-ho tot al lloc:
roba bruta, calçotets o Spiderman,
cotxe roig i les fustetes, plastilina o l’entrepà.
I no digueu que m’ho acabe o no m’alce,
ja no em cap més en la panxa, per favor, rebentaré.
I la tia, la barbuda,
vosaltres la besareu.
Va, mare, va; va, pare, ve,
sou paritaris si faig el que us convé!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada