Per tal que l’acostament a qualsevol celebració popular o cultural tinga sentit per als xiquets de 0 a 3 anys, hem de repensar-les i adaptar-les als seus interessos i necessitats.
Per a això, en el cas de Carnestoltes, cal que donem als xiquets de 2 a 3 anys la llibertat de decidir per ells mateixos la seua nova identitat, l’objecte de la seua transformació, i no que aquesta siga fruit de la ingerència, ni, per descomptat, de la imposició d’una determinada disfressa per part dels pares o dels mestres.
En el cas dels bebés o xiquets entre 1 i 2 anys, cal que l'adaptació siga encara més gran, ja que el canvi d’identitat a què ens convida Carnestoltes els és completament alié, això és, allunyat dels seus desitjos, motivacions i preocupacions. I és que la seua celebració diària és, precisament, la descoberta d’un mateix i de les pròpies capacitats, i l’exploració, en llibertat i tranquil·litat, de les característiques dels objectes que els envolten.
La setmana de Carnestoltes no en pot ser una excepció, i, per això, ací ens teniu, triant, remenant, palpant, provant, experimentant i descobrint de manera autònoma materials com mocadors o serpentines, complements com barrets, perruques o collars. Al nostre ritme i a la nostra manera, protagonistes sempre dels nostres moviments i de les nostres troballes...
Carnestoltes al Trenet
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada