Fins a l'estiu que ve, amics del Saler!

Durant aquest mes de juliol, a més de gaudir bona cosa de la mar i de la sorra, hem estat d'allò més ben acompanyats a la platja. És per això que avui hem fet un passeig vora mar per a acomiadar-nos de tots els veïns que cada matí han vingut a saludar-nos, i ens hem quedat a dinar amb els nostres amics de la Creu Roja, al ritme de la música dels quals cada dia ens preparàvem per a baixar a la platja: "Abans d'anar a la mar, un bon glop d'aigua al pap, el cap tapat i el cos ben emblanquinat!". Moltes gràcies a tots per fer-nos sentir com a casa!

#TotsSomEspadà

Tots som serra d’Espadà, com tots vam ser Carcaixent, Bolbait o Terrateig: cura, prevenció, mitjans!

Tant de bo siguem capaços de transmetre als nostres xiquets l’estima i el compromís pel valor i la bellesa de les nostres muntanyes, assolades pel foc que ens crema el País i l’ànima.

Gràcies, Cristina Rodríguez, per dibuixar d’una manera tan bella la pena que sentim; i gràcies, per descomptat, a totes les persones que treballeu per extingir el foc.

Mare, pare, digueu-me què li han fet al bosc…#IFArtana #totssomespadà

http://www.youtube.com/watch?v=amGlXeYQUkA

Un mar de possibilitats per a l'experimentació

Un mar de possibilitats per a la lliure manipulació, experimentació i imaginació se’ns descobreix cada dia a la platja, on fem i desfem, creem i ens recreem, sols o amb els companys, segons com ens sentim a cada moment… jugant, escarbant, construint, arrebossant-nos… i sentint la màgica melodia de les rialles i del vaivé encisador de les ones.

Fem safareig

Al llavador del Trenet hem fet un rentonet a la roba dels ninos, i, posant-la a remulla, ensabonant-la, fregant-la… i, per descomptat, fent safareig, hem tornat a sentir la melodia que durant segles va ressonar en els llavadors dels nostres pobles.

Els llavadors, testimonis, ara silents, d’una època en què l’única pantalla era la de l’aigua que corria en aquests espais privilegiats per a l’intercanvi d’experiències i converses, les “xarxes socials” d’un temps del qual avui, per una estoneta, ens hem tornat a amerar.

A l'octubre ix el Trenet Musical: voleu pujar-hi?

Comencem a albirar el curs 2016-2017 i ho fem preparant les classes d’ESCOLTA, CREACIÓ I EXPERIMENTACIÓ SONORA, obertes a tots els xiquets de 3 a 6 anys del barri. Les classes tindran lloc a l’Escoleta tots els dilluns a partir d’octubre de 17.15 a 18.15 h, i aniran a càrrec d’Amparo Campos, mestra de música i educadora infantil.
Al setembre farà una xarrada informativa, a la qual tots esteu convidats a assistir. Si hi esteu interessats o teniu alguna pregunta o dubte, podeu escriure’ns a info@escoletaeltrenet.com o acostar-vos a l’Escoleta, on vos rebrem amb molt de gust.

I ARA, PER QUÈ MÚSICA? 

Per a créixer al ritme dels acords de l'emoció, per a concentrar-nos en totes les claus, per a integrar tots els timbres, per a heretar la melodia de la nostra cultura, per a nodrir-se al compàs de la creativitat, la memòria i la coordinació... per a aprendre, al capdavall, un llenguatge amb què expressar-nos i gaudir del fet artístic: dansa, cançons, dramatitzacions i sonoritzacions de contes, construcció d’instruments, exploració de la unió de la música amb la resta de les arts... i molt més, a partir de l’octubre al Trenet!

Enhorabona, Nacho!

Nacho Larraz, d'El Cresol, la llibreria que des de fa més de 30 anys abasteix d’històries el nostre barri, ha sigut elegit nou president del Gremi de Llibrers de València.

Un nomenament que ens emociona especialment, i és que són molts els viatges que ha fet el nostre Trenet a la seua llibreria, i són moltes les històries que hi han pujat per deixar sembrada per sempre la llavor del plaer de la lectura.

Enhorabona, Nacho, i tant de bo la llum del teu Cresol ajude a superar els tants i tan difícils reptes a què vos heu d’enfrontar avui dia les xicotetes llibreries.

Els tresors de la platja

Cada dia, en tornar de la platja, espolsem banyadors, xancles i tovalloles, i veiem emocionats com cauen a terra els tresors que, ben amagadets, se’n vénen a l’Escoleta amb nosaltres.
Pedres, algues, valves de tellines, caragols i arena amb la qual convertim el Trenet en un mar de possibilitats per a l’experimentació. Juguem?

Les ulleres de nen de Rocío Barrera

Aconseguir que els xiquets troben el sentit a allò que fan a l'escola, connectant-ho amb els interessos i necessitats de cadascun d'ells, tan bellament diversos com ho és l'educació que somiem: l’educació que ajude a cada xiquet, tal com diria l'admirat Tonucci, a trobar el seu joguet preferit, lluny de les presses i de l'estridència de les pantalles, que ens arravaten el lligam amb la natura, amb els altres i amb nosaltres mateixos; lluny de la tirania de l'homogeneïtzador currículum oficial, lluny de l'artificial compartimentació del saber.

L'educació somiada, nodrida de la màgia que cada xiquet aconseguisca descobrir i gaudir del seu joguet preferit, això és, del seu talent, siga quin siga, i del plaer i la confiança de créixer sent qui ja és, per a acabar sent qui vulga ser.

Si teniu una estoneta, no deixeu de llegir-vos l'article que vos adjuntem tot seguit, en el qual Rocío Barrera, companya d'Amesti Educació, ens parla d'eixes “ulleres de nen” que tant necessiten posar-se les nostres escoles.

Enhorabona i gràcies per aquest article tan inspirador, Rocío!: 

http://diarieducacio.cat/blogs/amesti/2016/07/07/amb-ulleres-de-nen/

La imaginació puja com la bromera

Des dels ditets que tímidament ens acostàvem a l'escuma al principi fins a acabar empastifats de dalt a baix, avui la nostra imaginació ha pujat com la bromera. I és que, entre els que hi dibuixàvem, ens hi arrebossàvem, hi amagàvem els joguets o ens convertíem en mil i un personatges ("sóc un papà!”), hem passat un matí d’allò més divertit emblanquinant de joia el pati.

El Trenet, pels drets lingüístics

Perquè mai no serà un “bon dia” per a la nostra llengua si no podem escoltar aquestes dues paraules en entrar a l’escola, a l’hospital, a l’ajuntament o al jutjat. Perquè el requisit lingüístic no és una imposició, sinó un dret que, fent-nos iguals, ens fa diferents, ens fa com érem, com som, com vulguem ser.

El dret dels valencianoparlants a parlar i escoltar la nostra llengua, el dret d’escriure-la i llegir-la, el dret d’aprendre-la i ensenyar-la, el dret, al capdavall, que, amb un “bon dia” d’anada i tornada, puguem dir-li al Tio Canya que per fi tenim les claus de sa casa, de la nostra casa, de la casa que volem que tots, vinguen d’on vinguen, facen casa seua.

És per això que, des del Trenet, vos animem a signar la petició que Escola Valenciana ha posat en marxa amb l’objectiu que el Govern valencià regule la plena competència lingüística com a requisit per a accedir a la funció pública, per tal de posar fi a la discriminació per raó de llengua, la qual, malauradament, continua acumulant casos intolerables:
http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2016/07/07/denuncian-caso-valencianofobia-universidad-elx/1441447.html

Podeu signar la petició i compartir-la amb les vostres amistats fent clic en l’enllaç següent: https://www.change.org/p/govern-valencià-pels-nostres-drets-lingüístics

#dretslingüístics #síalvalencià