La primavera

Amb la cadència de la tramuntana
la pólvora s'empelta amb la tarongina

la terra s'esperesa i l'oroneta es vana

quan la primavera s'acosta i l'hivern fa fugina

Contes amb Mercedes, la iaia de Leo

Amb tantes sorpreses que ens ha regalat el final del segon trimestre, se’ns havien quedat en el rebost les darreres experiències viscudes al Trenet dels (s)avis i de les (s)àvies.
Al febrer, Mercedes, la iaia de Leo, ens va fer reviure amb un conte tota una vida, la seua, dedicada a la medicina. I és que, després de les setmanes que havíem passat trafegant amb els fonendoscopis, les benes i les tiretes, ens vam quedar bocabadats amb totes les històries que ens va contar.
Històries amb què, com amb totes les experiències que vam viure a l’Hospital del Trenet, vam intentar que els xiquets i les xiquetes, a través del joc i amb la confiança i seguretat amb què es troben a l’Escoleta, pogueren recrear-hi les situacions que es donen a la consulta mèdica i que sovint els generen por, rebuig o angoixa.

Que passeu bones festes, treneters!

Com uns llençols perfumats del somriure de la descoberta i acolorits del plaer de la creació, ahir vam estendre a la classe els sobres en què han viatjat a cada casa tots els paisatges a què ens ha portat aquest trimestre el Trenet de l'art.

Acabat el segon trimestre després d’una nit de somnis compartits i amb el record de la joia viscuda a la granja de la gallina Quiqueta, ens queda ja només el darrer tram del viatge, que estirarem i estirarem tal com ho fan els xiquets, per als quals, a cada moment, tot se suspén i es torna una oportunitat infinita de conéixer, d'aprendre, de sentir, de créixer.

Corpresos encara per l’atrocitat perpetrada a Brusel·les i amb l’abatiment inefable que ens produeix la ignonímia amb què Europa condemna cada dia els refugiats que fugen d’aquesta mateixa barbàrie, ens acomiadem fins després de Pasqua.

Que passeu bones festes, treneters i treneteres, i fins dimarts!

A l'ouateria de Nacho i Lola

Enguany anem de bòlit, i és que, mentre ressonen encara els últims petards, ahir vam començar a sentir uns cloc-cloc que ens tenien d’allò més intrigats… Pensat i fet, però, ens en vam anar xino-xano a descobrir-ho. Seguint els cloc-cloc misteriosos, vam arribar a l’ouateria de Nacho i Lola, que ens van explicar que era la gallina Quiqueta qui ens cridava, esvanida com estava de tants ous que havia post! Tal com ens van contar Nacho i Lola, tots els ous de la seua tenda els pon Quiqueta, una gallina que, com nosaltres, mai no para quieta!

Com no podia ser d’una altra manera, vam omplir el cabàs d’ous i ens els vam emportar a l’Escoleta.

En arribar-hi, els vam observar i els vam trencar, durs per fora i blanets per dins, i li’ls vam portar a Mariví, la nostra cuinera. Amb els que havíem batut ens va fer una truita i amb la resta, que ens els va tornar durs com una pedra, hem preparat avui la mona del berenar de Pasqua.

Tant ens han agradat que ens n'anem ara mateix a la granja a conéixer la gallina Quiqueta i a convidar-la a vindre a l’Escoleta, on avui, mestres i xiquets, passarem junts la nit, i pondrem tot de somnis compartits.

Una nova fornada d'educadors al Trenet, benvinguts!

La setmana passada, els alumnes del cicle d'Educació Infantil de l'IES Misericòrdia van pujar al Trenet per compartir amb nosaltres algunes de les estacions a què ens porta cada dia.

A uns ens van sorprendre emblanquinant la falla, el terra o el cabell del company, mentre que altres estàvem a l'espai del joc heurístic, descobrint les múltiples possibilitats d'experimentació que ens ofereixen els materials naturals i no estructurats. Els més xicotets, en canvi, ens vam creuar amb ells de camí a la fruiteria de Leo, on havíem anat a comprar maduixes per a les postres del dinar. La resta ens estàvem en algun dels racons de l’Escoleta, corrent amunt i avall, fent i desfent, jugant, xarrant, pintant, tocant instruments, becant o trafegant d’ací cap allà, a la nostra o bé amb altres companys, segons els nostres interessos i necessitats. 

En aquest recorregut pel Trenet, els estudiants van estar acompanyats per Felicitat Signes, la nostra psicòloga, que els va explicar la nostra manera de treballar, la nostra manera de concebre l'educació infantil, la nostra manera d'intentar acostar-nos una miqueta més cada dia a eixa escola oberta, compromesa, tranquil·la, respectuosa, lliure, arrelada, càlida i participativa que tant ens estimem. 

Amb el desig que amb vosaltres, les noves fornades de mestres i educadors infantils, puguem fer nous passos en aquest apassionant camí, benvinguts sigueu a casa vostra!

La "cremà" de la falla del Trenet

Ahir vam encendre la flama de la memòria de Messa amb una falla amb què, a mena d'exposició efímera i interactiva, els xiquets i les xiquetes van recórrer, observar, explorar, interpretar, interaccionar i transformar les obres del pintor albaidí el centenari del qual commemorem enguany.

Una vesprada acolorida amb el goig d'haver-la pogut compartir amb tots vosaltres, famílies, amics i veïns.

Moltes gràcies a tots els que ens hi vau poder acompanyar i, per descomptat, als dolçainers, tabaleters i bunyoleres, per adobar amb tan bona música i tan bon sabor la "cremà" de la falla de l'Escoleta.

Taller de vestits fallers

Amb fulls de diari, paper de regal, blondes dels pastissos... les famílies han posat fil a l'agulla per a confeccionar els vestits fallers que lluirem dilluns, dia de la "cremà" de la falla de l'Escoleta.

El sabor de les Falles

Intrigats com estàvem per saber d’on venia l’oloreta tan bona que des de fa uns dies perfuma l’Escoleta, els cavalls i les egües ens hem agafat a la cordeta de veure món i, al ritme de la manta al coll, hem anat a esbrinar-ho. Com ja ho podeu ben bé comprovar, no sols hem descobert d’on venia, sinó que l’hem assaborida fins a perfumar-nos nosaltres també de dalt a baix.
I és que, a banda de sorolloses, tal com comprovem cada matí en les nostres particulars mascletades, les Falles són d'allò més dolces.

Emblanquinem la nostra falla

Enguany, el pintor albaidí Francesc Sempere, conegut amb el sobrenom de Messa, hauria fet 100 anys. És per això que, durant els últims mesos, s’han celebrat nombrosos homenatges i s’ha exposat la seua obra arreu del País. 
Com a pintor vinculat de manera molt especial a l’Escoleta, hem volgut sumar-nos a aquest reconeixement emulant el seu cèlebre Art Gandul en la falla que cremarem dilluns a les 16.30 h amb tots els pares, iaies, germans, ties, amics i veïnes que vulgueu acostar-vos a encendre la flama de la seua memòria amb nosaltres, i, per descomptat, a ballar al ritme dels nostres dolçainers i tabaleters, i a endolcir la vesprada amb bona cosa de bunyols i xocolata. 
Si voleu saber més de Messa, visiteu la seua pàgina web o el seu facebook .
Ací ens teniu, emblanquinant els fonaments de la nostra falla...

Un joguet que mai no s'oblida

Miguel, el iaio de Tenoch, ens ha regalat un “gos-pinya”, una “trompa-pinya”, un “pilota-pinya” i un “qualsevol-cosa-que-desitgem-pinya”: el joguet que més l’encisava de xicotet. 

I amb la memòria del goig amb què gaudia jugant-hi quan era tan menut com nosaltres, hem compartit amb ell un matí d’allò més tendre i divertit, i és que, una vegada més, el Trenet dels nostres (s)avis i (s)àvies ens porta a estacions que quedaran per sempre en el record.

Per moltes mans, i per molts anys, Amesti!

Mans que s'embruten, que palpen, que descobreixen. 

Xiquets que senten, que aprenen, que creixen.

Per moltes mans i per molts anys, companys i companyes d'Amesti Educació, pels 2 anys de vida que vau fer ahir, i moltes gràcies per haver obert les portes a la il·lusió, la reflexió, l'intercanvi i la companyonia de tots els que cada dia intentem teixir l'apassionant i enriquidora xarxa d'aprenentatges i emocions compartides que és l'educació infantil i la lluita per defensar-la, repensar-la i dignificar-la.

8 de març

Perquè pel camí cap a la plena igualtat, hi hem de caminar junts i hi hem de caminar cada dia. Ahir, avui i demà, #8demarç.

La pescateria de Pili

Amb tots els peixos que tenia Pili –rap, daurada, llobarro, clòtxines, bacallar, sardines...–, alguns dels quals eren fins i tot més grans que nosaltres, quin goig que feia la seua pescateria, i que difícil ha sigut decidir què triar per a dinar! Després de pegar-li moltes voltes, hem acabat decidint-nos pels peixos més menuts de tots, unes pedretes que, tal com ens ha contat Pili, la nostra pescatera, vénen de Vinaròs, i guarden un tresor d'allò més saborós.

Una vegada hem tornat a l’Escoleta, li les hem donat a Mariví, la nostra cuinera, i després d'esguitar-les amb unes gotetes de llima, i amb molta paciència i concentració, hem anat a la cerca d'aquests xicotets tresors marins per tal d'assaborir-los fins a xuplar-nos els dits.

La bicicleta màgica que dóna inici a les Falles

Dilluns, la bicicleta màgica va donar inici a les Falles treneteres, durant les quals, cada matí, esclaten al pati la llum, els colors i el so de la festa més nostrada. Unes xicotetes mascletades amb què, amb la seguretat i la confiança amb què ens trobem a l’Escoleta, intentem que els xiquets i les xiquetes s’hi familiaritzen per tal que puguen superar la por que els genera a molts d'ells el soroll dels petards, i puguen així gaudir de la festa amb els cinc sentits i amb l’alegria i el comboi que aquesta encomana.

Contes a quatre mans

Com cada dimecres, avui hem guardat a les nostres carpetes viatgeres un gran tresor que ha arribat a casa a la vesprada: un conte que cadascú hem triat després de remenar i remenar en la biblioteca de la classe fins a trobar el que més ens ha agradat.

Un conte màgic que prendrà vida només quan siguen quatre mans les que l'òbriguen: les nostres manetes i les mans del nostre pare, àvia, germà… les mans que ens el desxifraran meravellant-nos amb les mil i una històries que guarden i que tant ens delim a escoltar.

“Contes a quatre mans” és un projecte amb què cada any intentem fer que el descobriment de la màgia de la literatura siga també el plaer de convertir-la en una màgia compartida: una màgia que, amerada per sempre de l’estima dels que ens la descobreixen, mai no s’apagarà.

Descobriments a les palpentes

A la Cova de la Foscor, avui ens hem tornat bojos botant i corrent darrere d’un fum de figures que, quan tot just anàvem a atrapar-les, se’ns esmunyien i, en un tres i no res, tornaven a apareixen en un lloc diferent.

Una estona il·luminada per les nostres rialles, fins que s'ha fet el silenci en adonar-nos que hi havia figures que es movien amb nosaltres, figures ambla forma de les nostres mans, de les nostres cames, dels nostres braços i dels nostres caps: les nostres ombres!

Figures que, tanmateix, i tal com comprovàvem una vegada i una altra, continuaven apegades –uf, quin descans!– al nostre cos.

Descobriments sobre el propi cos a través de l’observació i de l’experimentació, i gràcies al retroprojector que, des d’avui, acompanya les taules de llum a la nostra particular Cova de la Foscor.