dimecres, 21 de febrer de 2018

Carnestoltes

Arriba el Carnestoltes i, com cada any, el bagul de les disfresses s’ha omplit una miqueta més de l’habitual. Amb barrets, teles, accessoris, pintures, sabates, etc. (gràcies, famílies!) que conviden a emprovar-nos-les, a mirar-nos, a reconéixer-nos, a percebre els canvis dels companys i veure els propis a l’espill...
L’infant és qui té, o no, la iniciativa de disfressar-se, i qui tria el quan, el com i què segons els seus gustos, interessos i necessitats.
Una experiència que, com tota aquella que es viu amb calma, respecte i senzillesa, és una font de plaer per a l'infant i d'aprofitament ple, natural, per al seu desenvolupament integral.
Ací us ensenyem algunes imatges de la setmana i de la cercavila de divendres, on, cadascú a la seua manera, vam gaudir d’una vesprada plena de música, alegria i comboi entre el barri, l’escola i les famílies.







dimarts, 20 de febrer de 2018

Pintem amb alls tendres

Amb uns pinzells ben particulars, els més xicotets de l’Escoleta hem omplit hui l’obrador de colors... i olors.
Ara esguitant la pintura amb les fulles, ara escampant-la amb els pelets de les arrels, ara desfullant els alls i incorporant els trossets al mural, aquest ací, aquest allà...
Pintem, palpem i olorem aliments a l’aula, i per mitjà del joc, la nostra manera de conéixer i experimentar amb el món, ens familiaritzem amb els nous sabors i textures, i ens és més fàcil tastar-los i assaborir-los a taula.


dilluns, 19 de febrer de 2018

Collim creïlles


Remena que remena per fi les hem trobat, creïlles rodones, grans i menudes, perquè Mariví ens les afija al putxero del dinar!
Quina sensació més agradable sentir la terra humida i quin goig descobrir els tresors que, amb temps i cura, aquesta ens regala!




dijous, 15 de febrer de 2018

El carrer i l'escola

El nou carrer peatonal com a escenari; grapats de farina com a pretext; i els nostres veïns com a inesperats companys de joc.

Dos obrers que s’hi han acostat encuriosits i han tornat a la faena amb la cara empastifada de blanc.
Un veí que ha aguaitat al balcó en sentir la cridòria, ha baixat de casa i s’ha sumat a fer caminets entre la farina amb el dits.
I un grup de dones majors que venien del mercat i s’han assegut en un banc mentre ens observaven: “Bé que feu, xiquetes. Menos maquinetes i més empastrar-se”.

I en això estem. 

L’escola ha d’eixir al carrer. I els infants han de poder estar-hi de nou sense perill, sense fum i sense soroll.

Perquè el carrer és ‘l’aula’ més rica que hi ha.
Perquè cal que fem partíceps de l’educació a tota la societat.
Perquè hem de mostrar què fem a l'escola i per què ho fem.
I perquè la vida quotidiana és el millor aliment per a l’aprenentatge, la convivència i el compromís amb el món que ens envolta.

Ací en tenim una mostra (més).


dimecres, 14 de febrer de 2018

Com celebrem Carnestoltes al Trenet? Per què?

Com en cada tradició pròpia de la nostra cultura, s’hauria d’obrir un debat pedagògic sobre si té sentit celebrar-la amb els infants de 0 a 3 anys; i, en cas positiu, sobre com celebrar-la.
Nadal, Falles, Pasqua, els dies de (la pau, el llibre)... i, per descomptat, també Carnestoltes.
I, quan ens preguntem si “té sentit per a l’infant”, ens referim al fet que l’acostament que hi fem siga significatiu per a ells, és a dir, que s'adapte a les seues necessitats i interessos (i no als de l'adult).
Per això, en el cas de Carnestoltes, a l’Escoleta tan sols fem que el bagul de les disfresses estiga una miqueta més accessible i una miqueta més ple que en altres dates, per tal que l’infant, si vol, s’hi acoste i experimente amb els barrets, teles, accessoris, etc. que hi ha a la seua disposició.
I si ho fem així és perquè, després de més de 35 anys de viatge al Trenet, reflexionar sobre la pròpia experiència ens ha permés trencar moltes inèrcies que inconscientment perpetuàvem, com ara el sense sentit de vestir a tots els infants igual (que sí, que estan ‘moníssims’, però no es tracta d’això, veritat?), d’incomodar-los posant-los i llevant-los la disfressa diverses vegades al llarg del dia (el dinar, la migdiada...), d’adonar-nos que hi havia molts infants que rebutjaven disfressar-se per por o senzillament perquè no els agradava, o de convertir un dia de festa en una setmana d’estrés per a les famílies i els mestres, cosa que, per molt que ho intentem evitar, repercuteix sempre en el nostre estat d’ànim i també en el dels infants.
Per això, els Carnestoltes al Trenet han anat a poc a poc simplificant-se i lliurant-se del que hem anat considerant absurd i innecessari per al 0-3, fet que ens permet viure aquesta celebració amb el respecte, la tranquil·litat i la llibertat que intentem que impregne el nostre dia a dia a l’Escoleta.
El respecte, la tranquil·litat i la llibertat que ens regala moments tan bonics i profitosos com els que estem vivint aquests dies a l'Escoleta, i que us mostrarem ben prompte.